Capítol 8: En Bruno és a tot arreu:
Uns quants mesos més tard, al desembre, en Guy estava a la seva oficina a Nova York. No tenia cap oferta de treball i se sentia que l'assassinat de la Miriam l'havia allunyat de la gent. Un home necessitava està bé per dins per tal de poder fer uns bons plànols d'edificis, però en Guy no se sentia bé.
Estava fent dibuixos de la casa on ell i l'Anne anirien a viure després del casament, quan el telèfon va sonar.
Hola, Guy, sóc en Bruno.
En Guy no va dir res i va penjar, però el telèfon va tornar a sonar.
Et vull veure, Guy. Va dir en Bruno.
No, va dir en Guy i va penjar el telèfon.
Aquella nit ell i l'Anne havien sortit del seu pis i en Bruno s'estava esparant a les fosques. En Guy va agafar la mà a l'Anne i va intentar mantenir-se calmat.
Hola Guy, va dir en Bruno suaument. Va mirar a l'Anne amb gran interès, com si estigués sobtat de que en Guy estigués amb una dona.
Hem de marxar, hem de marxar, deia en Guy i va marxar ràpidament, amb la mà de l'Anne encara agafada.
Oh, Guy, només vull... va dir en Bruno.
Qui era? Va preguntar l'Anne.
Un home que conec. Vol una feina li va respondre. No és res.
Què vol en Bruno? Va pensar en Guy: Què és el que vol? La pregunta no li va marxar del cap i no hi va poder parar de pensar.
Un matí al gener en Bruno va aparèixer al costat d'en Guy pel carrer i va dir Vine a prendre alguna cosa amb mi, Guy.
No.
Sí, va dir en Bruno. De què tens por?
De res, va dir en Guy. Semblo espantat? (Truqueu a la policia! Pensava en Guy. La policia ara mateix! Però no va poder).
Llavors, vine a prendre alguna cosa, va dir en Bruno.
En Guy va acceptar a anar al bar.
Per què no m'havies dit res de l'Anne? Va preguntar en Bruno. Aquella noia amb qui et vaig veure. Ho sé tot sobre ella.
Aquesta és la nostra última trobada, va dir en Guy. Aniré a la policia.
Per què no ho vas fer l'any passat? En Bruno va riure. Els hi diré que tu em vas pagar perquè matés a la Miriam, diga'ls-hi que vas anar a Mèxic i així jo ho vaig poder fer sol. Em creuran a mi, Guy.
En Guy sabia que això era veritat i va dir: haig de marxar.
Espera, va dir en Bruno. Mataràs al meu pare.
En Guy va mirar als ulls d'en Bruno. Eren els ulls d'un home boig. En Guy es va sentir incapaç; no podia fer res.
Aniré a la policia si no el mates! Va dir en Bruno, després va marxar del bar.
Les següents dues setmanes en Guy va veure en Bruno estant a fora de la seva oficina cada vespre quan ell marxava. Després, la primera carta va arribar. Era un mapa de la casa d'en Bruno amb un pla escrit per l'assassinat. En Guy ho va llançar, però les cartes arribaven cada dos o tres dies. La carta que feia 21 deia: Vols que li digui a l'Anne la teva part de l'assassinat de la Miriam? Has de matar el meu pare aviat, abans de la meitat del mes de març. Després en Bruno li va enviar una pistola. Tot plegat semblava una part d'un joc o d'una pel·lícula malvada.
En Guy va mirar la seva pistola. L'havia comprada quan tenia 15 anys perquè era petita, bonica i perfecta. Va agafar la pistola cuidadosament, i va somriure tot pensant en quan era petit.
En Guy va passar el següent dia amb l'Anne al camp, i van anar a veure la seva casa.
Estarà acabada al març a dir en Guy.
Està bé, va dir l'Anne. Tindrem dos mesos abans no ens casem per comprar coses per la casa.
Saps què...? En Guy va començar a dir-ho, però es va parar i va mirar a l'Anne pel costat dels seus ulls. Li volia explicar totes les cartes i la pistola, però no podia. No volia tenir caps secrets amb l'Anne, però era el secret més gran de tots. De cop, en Guy es va adonar de que la seva vida estava partida en dos: la vida amb l'Anna – i una vida amb en Bruno.
Van tornar a la casa de l'Anna abans de sopar i en Guy va fer una volta al jardí. Va veure la forma d'un home – era en Bruno! En Guy el va pegar fort i van caure els dos per terra, però en Bruno era molt fort, i les seves mans van anar a parar al coll d'en Guy. En Guy el volia matar. Va empènyer en Bruno a l'herba, lluitant dur.
De cop en Bruno va dir, Guy, sabies que era jo!
Et mataré el pròxim cop que et trobi per aquí! Va cridar en Guy.
Oh, Guy! Mata'm si vols! Va dir rient en Bruno, però estas preparat per matar el meu pare?
Estic preparat per trucar a la policia, va contestar en Guy.
I jo estic preparat per dir-li a l'Anne sobre tu i la Miriam, i després dir-li a la policia! Hi havia una llum vermella als ulls d'en Bruno; semblava un animal ferotge. Escriure a l'Anne aquesta nit, Guy, a no ser que em diguis que mataràs al meu pare! Es va girar i va marxar corrents.
En Guy estava espantat. Esperava que arribés la carta d'en Bruno per l'Anne. Sabia que no ho podia parar. Però li podia explicar sobre l'assassinat? Volia la Miriam morta, no va aturar a en Bruno abans de matar la Miriam. Era culpable ell també, i la seva culpabilitat s'anava fent cada cop més gran.
Uns quants dies després l'Anne va trucar en Guy. La seva veu tremolava i en Guy sabia què havia passat.
Tinc una carta, Guy, va dir.
Oh? intentava estar calmat. Una carta?
No hi ha nom a la carta, Guy, va dir. Diu que tu saps alguna cosa sobre l'assassinat de la Miriam.
No ho entenc Anne, va dir. No ho sé...
Guy, no ho diré a ningú, va dir l'Anne. Però què està passant?
No passa res, Anna, va dir en Guy, i va pensar que la seva veu sonava estranya. Et puc veure aquesta nit? Parlarem d'això.
No, no puc, va dir l'Anne.
En Guy sentia que l'estava perdent, i també que en Bruno estava per tot arreu. Després en Guy es va donar compte de que estava mentint a l'Anne.
